Això és un lamentable cas d’explotació infantil: són dibuixos fets pel jove Joan Mas Jr. (onze anys). Té un projecte que m’encanta d’història d’espies amb protagonistes canins i felins, escrita en castellà i amb una mescla de còmic Bruguera, manga, video-joc i no sé quantes coses més que ho fa tot plegat ben graciós.
Els cans protagonistes són na Laia (la nostra cussa mig Cocker), i cans d'altres amics i familiars: na Lluna i en Terri són dos Chihuahuas, i en Faramir un altre Cocker.
Els gats són els villans i esbirros de la història i són na Vitraca, na Bolleta i na Taqueta. A partir d’aquests protagonistes, un còmic que està en procés amb tota mena de tòpics, situacions divertides i absurdes, i extres com aquests. No està gens malament per un nin tan jove, no? A mi m’encanta.
Les aventures de Laia Bond
Devas sanderin
El que sí fèiem sovint era dibuixar improvisadament coses que contàvem - inventàvem, quasi sempre amb un paper, de vegades a l’ordenador.
El petit Joan tenia una fascinació amb el Yellow Submarine i ens inventàvem nous contes i aventures a mars psicodèlics. Li deia Devas sanderin (que jo sàpiga, mai no es va traduir el Submarí groc al castellà o al català.)
L'intel·lectual de la colla
Paper de carta
Si et fa ganes, fent clic tens una ampliació que pot quedar molt pimpant de fons de pantalla.
Així és el full complet:
Emblemàtic
Aneu amb compte amb aquests figures, perquè de vegades la funcionalitat no és el que tenen més present. (clic per ampliar)
Jalogüin
Ningú no és immune a tots aquests contagis procedents de Ianquilàndia, com ara el Halloween. Tinc un nin d'onze anys que m'ha sorprès amb uns dibuixets divertidament sinistres al meu bloc de dibuix de butxaca (i que vendrien molt bé per tot aixó del jalogüin, tot i que estan fets sense cap relació):
Coses noves
De vegades val més no fer-se massa il·lusions amb les propostes de la parella. (clic per ampliar i llegir-la).
L'especulador
Els friquis ataquen de nou, aquesta vegada amb pretensions inversores. (clic per ampliar / llegir).
Souvenirs
L’estiu s’ha allargat molt però definitivament s’acaba. Aquests són esbossos d’un quadern recent, amb un poc de color digital: un souvenir de la dolça vida estival per als mesos vinents. La Sergent Laia inclosa.
(Click per ampliar.)
Tot sigui per l'ecologia
Una de tantes contradiccions que ens trobam a diari. (clic per ampliar-- i poder llegir alguna cosa).
El protofriqui
Aquesta era la darrera vinyeta d'una tira que ja vam publicar, però la vam canviar per un enquadrament més proper. Com que tenc una certa simpatia pel personatge, aquí el teniu.
De música
Aquests esbossos de tema musical vénen d'una carpeta amb textos que s’hi adiuen (lletres de cançons, discografies llistes de base de dades musical...)
(Imatges ampliables, amb un clic.)
Civisme
Aquesta tira també és anterior. Ja sabeu que hi ha molta gent que només es queixa del que fan els altres.
No sé per què, però en dibuixar aquesta pensava en una política ultra conservadora i que surt molt (massa) pels mitjans de comunicació. Coincidències, perquè de fet tots els personatges de Secundaris fins a la data són inventats, sense cap model al davant (per peresa de cercar referències!!!)
Fumadors passius
(clic per veure la versió ampliada)
Tornen les tires de Secundaris (l'objectiu inicial del blog!) Aquesta és de fa estona, però d'alguna manera es va escapar a la publicació. Seguiran noves tires amb ritme setmanal, i altres extres d'ací i d'allà.
Això no està tan dispers
Bwaaaah, quina mandra. Voleu veure d’on surten alguns dels dibuixos que apareixen aquí?
Rock me baby
Les positures són molt típiques, fins i tot una mena de caricatura d’alguns músics, no? El darrer de la sèrie no està molt relacionat amb la resta perquè era per a un projecte de disseny web d’un club de jazz-blues.
Els vaig escanejar perquè planejava fer-ne una versió més neta (entintar o vectoritzar...?) com els que apareixen al dingbat Feedback
de l’antic projecte Typephases.
Aquí els teniu, però, perquè de tota manera em sembla que són un tipus de dibuix interessant, per l’espontaneïtat i energia.
Encontres en la tercera fase
Això és per al XX encontre... bé, per què repetir-ho si ja ho diu, no?
Una cosa que de vegades m’agrada fer, com a repte, és agafar un element mínim i fer-ne diferents variants. En aquest és un dibuix simple fet a partir d’una de les figuretes que ja vaig mostrar aquí abans. Simplement canviant les pecetes que el formen: nas, ulls,celles, boca...
I això que aquestes el nas no està girat, perquè encara hi hauria moltíssimes més permutacions com aquestes:
A la publicacioneta de l'encontre també hi surt una foto de les cilindrifigures:
Bé, és divertit, fer aquestes cosetes i canviar tot el temps de registre.
Retrobaments
Joves creatius
Aquests dibuixets amables són per a la 5ena trobada d’educació en comunicació en llengua catalana a l’ensenyament secundari que es farà a final d’aquest mes (dibuix a llapis sobre paper “layout”.)
En realitat les il·lustracions mostrades a dalt tal com són al paper de dibuix, apareixen en un ordre diferent, com a capçalera d’una publicació de 4 pàgines, a la part superior de cada una, així:
Onde eu nasci passa um rio
“Onde eu nasci passa um rio
Que passa no igual sem fim
Igual, sem fim, minha terra
Passava dentro de mim (...)”
Si en escoltar-la no se t’esqueixa el cor, ets mort. Tan inert com una pedra.
El llegendari Miles
En realitat jo no volia fer altra cosa que aquarel·les.
Del que sigui.
N'he fet una amb el llegendari, únic i inimitable Miles Davis i n'he recordat una altra de fa estona.
Quan record una cosa no puc evitar cercar com un desesperat fins que la trob. Dotzenes de quaderns després, i després d'haver-hi passat mitja tarda l'he localitzat. Flipat totalment de veure tantes coses.
Aquí i allà
...el tipus de dibuix automàtic, de vegades vagament autorreferencial, que acaba omplint molts d’espais al quadern d’esbossos, com també aquest altre.
Trampa d’aquesta imatge: el dibuix central està retallat i enganxat sobre un text que, és clar, aquí no feia al cas.
(Click= versió més gran.)
El gran salt
Uns dies un poc enclaustrat amb un refredat.
Una llarga conversa amb un estimat amic que ens porta a parlar dels moments de canvi en la vida.
Sovint prendre decisions és difícil, però ho és més que res per la por a prendre decisions. Pensant un poc amb les coses de què parlam faig aquests dibuixets a un bonic quadern que ara tenc.
Ens veurem a l’altra banda, o encara a aquesta mateixa.
Mi amol
Sí, coses que sentim dir i observam tot passejant per la ciutat.
Aquesta de moment sense colorins... per veure millor com és la tinta sobre un paper, c-l-i-c-k.
Imatges de perfil
Aquestes dues imatges (o una part d'elles) són les que sol utilitzar sovint per als meus perfils personals de serveis online: al Blogger mateix, Flickr, etc.
Si no faig servir una foto real meva és, evidentment, perquè el meu atractiu i sex-appeal és irresistible. Si comencés a mostrar el careto per tota la xarxa, no podria atendre tantes trucades de representants artístics. George Clooney, Brad Pitt i tota la colla de guaperas, ja us podríeu retirar!
Tornant a les imatges, m’agraden perquè són una improvisació total, ràpida i inventada. Aquestes estan fetes amb gouache (menys pretenciosament, tèmpera.)
I sí: sempre he estat marxista (bé, no es diu aixi? un fan dels germans Marx!) Aquests són els meus principis. Si no us agraden, en tenc d’altres.
Fair play
Sabeu què és anar a un sopar i seure devora un grup que no atura de parlar de futbol... i futbol... i futbol... i més futbol. Jo no ho puc evitar: al cap d'una estona comencen a venir-me al cap animalades com aquesta. (feu clic per veure-ho més gran.)
Arxius ocults
El camp de batalla
Aquests vídeos són un bunyol, però cony, he descobert que la càmera digital vella guarda Quicktime! Si algú m'ho posa fàcil ja en penjaré algun amb més detall.
Del que representen els quaderns per a mi i bli bla blu ja en parlaré un altre moment.
coffee on my mind
El cor i el tòtem
A una casa amb infants no hi ha detall del dia a dia que no pugui convertir-se en un nou joc d'imaginació.
Aquests humils cilindres de cartró havien acabat la seva vida útil, però vam dir... ja els tirarem més endavant.
Amb els trocets retallats d'una banda, afegim a una altra part del cap.
Ara ja només queda pintar-los un poc.O fer-ne un tòtem, o ves a saber què:
En la varietat està el gust
Aquesta setmana m'ha pegat pels científics, normalment bojos.
(feu clic a la imatge per veure'n una versió ampliada.)
Eloqüència i oratòria
(feu clic per veure'n una versió ampliada).
Aquesta tira té artefactes a dojo, i amb motiu, perquè està agafada directament del quadern d'esbossos, i està dibuixada amb el que hi havia a mà.
Per cert, en Jaume m'haurà d'explicar un parell de coses, o no... d'això en parlaré en una altra tira.
Un nou guardapits
Això és estrictament verídic:
(feu clic sobre la imatge per veure'n una versió ampliada!)
Repartir els sacrificis
Sembla que darrerament tothom es posa molt pesat amb això de la crisi, eh?
Jo conec un munt de gent que s'ha quedat sense feina. La cosa no pinta gaire bé. Però, de qui és la culpa? I qui ho pagarà? Aaaaah! Ho enteneu? Jo tampoc.
Economistes
Deixem un poc l'humor als economistes. Riure per no plorar, o per no tirar-se de la finestra d'un gratacels en temps de recessió brutal.
John K. Galbraith deia que hi ha dues classes d'experts en economia: "els que no en tenim ni idea i els que no saben ni això".
I aquesta setmana, el gran show de l'economia mundial a Davos. L'economista Martin Wolf és del primer grup: "Honestament, no sabem què succeirà". "Però el que és segur és que les properes notícies seran pitjors", diu la seva involuntària parella còmica, el número dos del FMI, John Lipsky.
on the wall
12 maneres de parlar
Sovint parl amb gent amb la qual és difícil entendre què putes et diuen. Perquè de vegades tendeixen a parlar de manera que et diuen una cosa, però el que entens és prou diferent.
Una altra cosa és l'estil de cadascú a l'hora de conversar, i el to de la conversa. La comunicació és tan complexa i fascinant. Però, de veritat, alguns estarien tan bé calladets...
D'esquerra a dreta, i de dalt a baix:
1. Embullós.
2. Lògic.
3. Caòtic.
3. Entusiasta.
4. Negatiu.
5. Dubitatiu.
6. Bloquejat.
7. Lacònic.
8. Fragmentat.
9. Complex.
10. Dolç.
11. Contradictori.
Això vé del quadern d'esbossos (A4) i està fet a tinta.
Música i fum
(feu clic per veure'n una versió ampliada!!)Música i fum... dues obsessions bastant recurrents durant molts anys. Bé, ara el fum ja no, de debò ho dic!
Aviat en sortirem... o no?
(feu clic per veure una versió més gran!!)Els economistes del govern són uns còmics d'allò més bo, parlant de coses com "creixement negatiu" en comptes de crisi, recessió, depressió econòmica... tot això són paraules tabú!! Déu me'n guard, qui ha parlat de recessió? Si això no és res!
No me n'entenc gaire, d'economia, però pel que he llegit hi ha alguns símptomes de deflació. Si la cosa no dura, no passarà gaire cosa. Però si s'allarga en el temps, una deflació pot ser molt, però que molt fotuda.
Això és una pàgina del quadern d'esbossos, A4. Llapis (+ alguns artefactes de brutor.)
I encara més felicitacions
Més felicitacions
(feu clic per veure'n una versió ampliada!!)La línia clara, i dibuixants d'estils relacionats... ai, quina delícia!
Collecting stars
tècnica: "Alpino brand crayons" :-)
Aquesta il·lustració l'enviarem a la Comissió europea, com a imatge alternativa a la bandera de la Unió, que és tan fada i avorridota.
Què deu ser?
El meu arbre
M'agrada asseure'm a l'ombra d'aquest arbre. És com la proverbial pomera de Newton, però aquest en comptes de deixar caure pomes que et fan pensar en la gravetat, et proporciona idees, estímul, imatges, visions...
Si vols un arbre com aquest, et puc dir on trobar-ne un.
Però t'avís que només creixerà amb la presència de la teva musa.
El dibuix original està fet amb llapis, en un paperot qualsevol. El color és digital... experimentant, aprenent...
(fes clic per veure una versió ampliada!)
El desembre més plujós
Senyors, ja no puc més.
Si no n'hi ha prou amb els dies curts, la foscor, el fred... dies i dies de mal temps tancats a casa, i ara els dies més plujosos dels darrers 30 anys. 275 litres en 2 dies a la Serra de Tramuntana.
Dibuix amb penbrush (llibre d'esbossos A4), color digital.
Un abecedari A - Z del llit
Ai, al llit s'hi poden fer tantes coses, eh?
L'altre dia, a aquest moment màgic en que ja no estàs dormit però tampoc despert del tot, se'm va acudir aquesta idea. Perquè, precisament, comencem amb un AAAAA i acabem amb un ZZZZZ.
És clar que per algunes de les lletres tenia alguna alternativa diguem-ne... ehem... censurable. També cal dir que vaig fer primer un exercici en anglès i aquí l'he adaptat. La versió original és al bloc Acuarela.
Podeu clicar les imatges per veure'n una versió més ampliada!
La corba de la improductivitat
(feu clic a la imatge per veure-la ampliada en detall!)
Interludi: novetats
Com vam avisar, durant un temps a Secundaris hi publicarem coses un tant especials, molt diferents i tretes directament del quadern d'esbossos, no necessàriament tires ni necessàriament còmics.
Hi haurà coses crítiques, oníriques, sentimentals, esbojarrades, reflexives, paròdiques, àcides, fantasioses, nostàlgiques, críptiques, corrossives, biogràfiques, tendres, cíniques... segons l'estat d'humor predominant. També experimentarem amb diferents tècniques, no importa massa si cada cosa sembla feta per una mà diferent: tinta, llapis, color digital, aquarel·la, acrílic, pastel, gouaix...
Tenim el plaer també de que s'afegeixi a aquesta banda de facinerosos que fa Secundaris l'amic Pere Morell, addicte al còmic de qualitat i autor de dibuixos estilitzats, molt personals i interessants.
Una dècada a la sala de professors
L'altre dia pensava que hi ha una diferència evident entre una sala de professors de fa deu anys i una d'ara.
Fa deu anys algun friqui utilitzava l'ordenador i la majoria no entenien molt bé per què hi perdia el temps amb aquesta ferralla.
Ara quasi tothom està enganxat tot lo puta dia al pc i, com que m'agrada anar contra corrent, de vegades em sent un marcià si trec una llibreta i em pos a prendre notes. Però vaja, estar enganxat al teclat ha esdevingut el comportament habitual.
Alguns canvis
La tira Secundaris cerca un nou espai (imprès), ja que l'Espira, el suplement cultural del Diari de Balears s'ha reduït de 8 a 4 pàgines i a partir d'aquesta remodelació Secundaris no hi sortirà.
Però mentres, i ben aviat, sí que hi haurà canvis realment importants a aquest bloc.
Un grapat de cosetes noves
Per aquí hem tingut un periode de desconnexió més o menys agraïda i més o menys voluntària...
Aprofitam per actualitzar el bloc amb algunes de les tires ja publicades per no quedar massa endarrerits. (Feu clic a les imatges per veure’n una versió ampliada!)
La temàtica segueix variada. A la fi hem publicat el nostre comentari a l’ús i abús de la Comic Sans (en vam adelantar un dibuix tan bon punt com vam començar aquest projecte.)
La data d'estrena ja és concreta
Finalment serà dissabte dia 25 de maig i apareixerà setmanalment a L'Espira, el suplement cultural del Diari de Balears.
data i lloc d'aparició
El debut de Secundaris en la seva versió catalana serà al número de L'Espira de dia 17 de maig del present any, coincidint en una profunda remodelació i ampliació del suplement cultural. El format serà molt més gros que l'acostumat per a les tires de premsa i apareixerà en color.
A partir d'aquell dia, cada dissabte apareixerà una nova tira, que en uns dies penjarem en català, castellà i anglès al web secundaris.com.
Aviat...Secundaris
Aquest bloc us tindrà al corrent de la tira Secundaris de Jaume Salvà i Lara (guions) i Joan M. Mas (dibuix) que ben aviat podreu gaudir a L'Espira, el suplement cultural del Diari de Balears.
